Sargantana

Realment, em sento bastant perduda…

Porto tres dies sense sortir de casa… si, és ben trist, però no em ve de gust. M’he tancat en mi mateixa… i m’absento de tothom. Però és inconscient… em sento sola…

A més, segueixo sense entendre’l, fa com si res. El que no entenc no és que faci com si res, sinò que sigui tan covard de no contestar-me i fer veure que "ai, se m’oblida tot"…

Què faig? Faig com ell, i com si res, tan amics com sempre, les nostres conyes, les nostres coses…a? o li mostro que estic dolguda per aquesta actitud hipòcrita que té amb mi?

Tweet

La veritat és que no sé que pensar.

Escric pq és la única manera d’alliberar-me d’això que em passa pel cap, que a la mateixa vegada tampoc deixo que marxi.

No entenc pk no em parles clar, no entenc pk em buskes i kuan em trobes i et pregunto surts fugint sense donar-me senyals de vida.

No t’entenc.

Però s’ha acabat. O almenys intentaré que s’acabi. Avui fa una setmana. Estavem tant bé, tant màgic tot plegat… sense ser res de l’altre món, em sentia genial amb tu.

Que vaig fer malament? preguntar-te dos dies després? Preguntar què volies dir amb allò de "no, però si moltes coses?"… doncs t’ho preguntaria mil vegades més, fins que em deixessis clar què era el que volies dir… però clar… si ja ni respons.. poc en traurem.

Potser no vals tant la pena. Potser t’he magnificat massa.

Potser em fas un favor fugint i deixant que t’oblidi… tot i que em costi.

Estic cansada de que sempre acabis fent-me algo semblant.

No t’aniré al darrere…

Tweet

La nit començava a agafar forma. Era fosc, molt fosc. La timidesa s'anava perdent. Potser per la disfressa de la nit, potser per la seguretat de no ser vist.

Els dos caminaven, junts, en silenci. Teníen tantes coses a dir-se… però cap dels dos deia res. Tot era molt confós. Ella se'l mirava, però restava calllada.Ell no gosava ni aixecar la vista un segon. De sobte ella va decidir trencar el gel. Va fer-li una broma, va posar-li la caputxa del jersei. Ell va aixecar la mirada i li va somriure. Van començar una picabaralla juganera, i ell la va agafar per les mans per immobilitzar-la i fer-li pessigolles.

"Les tens fredes!" va dir-li, i com qui no vol la cosa, va agafar-li les mans i les va posar a la butxaca de la seva dessuadora.

De cop, van passar a trobar-se molt aprop. Tant aprop que  la única cosa que sentien eren les seves respiracions. Tenien por, un de l'altre. No sabien com actuar.

"tinc fred" va dir ella… i ell no va dubtar a abraçar-la. Ara si queestaven aprop. Podien sentir-se mútuament els batecs del cor, que poc a poc s'anaven accelerant. Ella va acabar-lo d'abraçar. 

"M'agrades" va dir-li, i va continuar amb un " fa temps que t'ho volia dir, però no sabia com fer-ho". Ell va mirar-la dolçament, va besar-la i va dir-li tendrement"tu ami,m'agrades més" 

[@more@]

Tweet

I sento que m'atrapes. Que la nit és infinita. Que m'abraça i no em deixa respirar, que nom deixar ser l'aurora.

Sento que m'empetiteixes cada cop més, sento que no sé pq et dono corda i m'auto flagelo per a no ferte mal, que tu és la única cosa que em fas: mal.

Sento que et dono més oportunitats de les ue mereies, però tot i així no puc deixar de donarte'n.

Sento que sóc tonta cada cop que tot sabent que m'aniràs del pal, deixo que m'hi vagis.

No sé, no sé pq ho faig. Sé que així et creixes. Sé que així deixes el que tamarga un moment per a sentir-teestimat.. però has esgotat la meva paciència.

A partir d'ara… cada garrot serà un got d'aigua freda per a tu. 

Has significat massa per a mi, no sé si podré. Ja no et veig ni com un simple amic.Intento, de debò que intento queno s'acabi… però veient la teva conducta,"eh nano, que bombin".

[@more@]

Tweet

I sento que m'atrapes. Que la nit és infinita. Que m'abraça i no em deixa respirar, que nom deixar ser l'aurora.

Sento que m'empetiteixes cada cop més, sento que no sé pq et dono corda i m'auto flagelo per a no ferte mal, que tu és la única cosa que em fas: mal.

Sento que et dono més oportunitats de les ue mereies, però tot i així no puc deixar de donarte'n.

Sento que sóc tonta cada cop que tot sabent que m'aniràs del pal, deixo que m'hi vagis.

No sé, no sé pq ho faig. Sé que així et creixes. Sé que així deixes el que tamarga un moment per a sentir-teestimat.. però has esgotat la meva paciència.

A partir d'ara… cada garrot serà un got d'aigua freda per a tu. 

Has significat massa per a mi, no sé si podré. Ja no et veig ni com un simple amic.Intento, de debò que intento queno s'acabi… però veient la teva conducta,"eh nano, que bombin".

[@more@]

Tweet

avui he decidit estrenar aquest blog, que ja fa dies que el tenia, però mira coses que passen… no l’havia utilitzat.

Tornant amb el tren, m’he parat a pensar, en les coses que m’han passat ultimament i podria dir que aquest últim mes ha estat un dels millors de l’any (en portem 4) ejejjeje no és gaire difícil, no?

Aquest cap de setmana.. cap de setmana amb la colla i això promet molt! I és que nens, nenes…. us estimo un munt!! AMUNT COLLA!! jejejejeje

ais… ja no s k més posar… per tant tallu el rollu aki mateix… un petonet a tothom kel vulgui ;*

[@more@]avui he decidit estrenar aquest blog, que ja fa dies que el tenia, però mira coses que passen… no l’havia utilitzat.

Tweet