I sento que m'atrapes. Que la nit és infinita. Que m'abraça i no em deixa respirar, que nom deixar ser l'aurora.
Sento que m'empetiteixes cada cop més, sento que no sé pq et dono corda i m'auto flagelo per a no ferte mal, que tu és la única cosa que em fas: mal.
Sento que et dono més oportunitats de les ue mereies, però tot i així no puc deixar de donarte'n.
Sento que sóc tonta cada cop que tot sabent que m'aniràs del pal, deixo que m'hi vagis.
No sé, no sé pq ho faig. Sé que així et creixes. Sé que així deixes el que tamarga un moment per a sentir-teestimat.. però has esgotat la meva paciència.
A partir d'ara… cada garrot serà un got d'aigua freda per a tu.
Has significat massa per a mi, no sé si podré. Ja no et veig ni com un simple amic.Intento, de debò que intento queno s'acabi… però veient la teva conducta,"eh nano, que bombin".
[@more@]
Massa poc
A despit què no conec els detalls, em sona la història, si algú vol ser estimat ha d’estimar, són les regles del joc.