Realment, em sento bastant perduda…
Porto tres dies sense sortir de casa… si, és ben trist, però no em ve de gust. M’he tancat en mi mateixa… i m’absento de tothom. Però és inconscient… em sento sola…
A més, segueixo sense entendre’l, fa com si res. El que no entenc no és que faci com si res, sinò que sigui tan covard de no contestar-me i fer veure que "ai, se m’oblida tot"…
Què faig? Faig com ell, i com si res, tan amics com sempre, les nostres conyes, les nostres coses…a? o li mostro que estic dolguda per aquesta actitud hipòcrita que té amb mi?
Anima’t una mica noia!
L’hi has deixat clar el que sents per ell?
Si és així i es fa el ronso, que el bombin.
Sinò, si creus que no li has deixat prou clar, vas a buscar-lo l’agafes per la … gola i li plantes un petó al morros, si desprès d’això segueix igual, que el bombin.
Aquestes actituds dolen i encara més si no s’entenen, no obstant hauries de mirar d’animar-te i no tancar-te a casa. Potser ell simplement té por, i el que necessita és veure que t’ha perdut. Ignora’l uns dies i valora la seva reacció, si ve a tu serà un bon senyal, si no reacciona doncs, com ha dit l’Skorbuto, que el bombin!
precios, tot el blog,, mel he llegit senser!