Arxiu de l'autor: miona

Realment, em sento bastant perduda… Porto tres dies sense sortir de casa… si, és ben trist, però no em ve de gust. M’he tancat en mi mateixa… i m’absento de tothom. Però és inconscient… em sento sola… A més, segueixo … Continua llegint →

La veritat és que no sé que pensar. Escric pq és la única manera d’alliberar-me d’això que em passa pel cap, que a la mateixa vegada tampoc deixo que marxi. No entenc pk no em parles clar, no entenc pk … Continua llegint →

La nit començava a agafar forma. Era fosc, molt fosc. La timidesa s'anava perdent. Potser per la disfressa de la nit, potser per la seguretat de no ser vist. Els dos caminaven, junts, en silenci. Teníen tantes coses a dir-se… … Continua llegint →

I sento que m'atrapes. Que la nit és infinita. Que m'abraça i no em deixa respirar, que nom deixar ser l'aurora. Sento que m'empetiteixes cada cop més, sento que no sé pq et dono corda i m'auto flagelo per a … Continua llegint →

I sento que m'atrapes. Que la nit és infinita. Que m'abraça i no em deixa respirar, que nom deixar ser l'aurora. Sento que m'empetiteixes cada cop més, sento que no sé pq et dono corda i m'auto flagelo per a … Continua llegint →

avui he decidit estrenar aquest blog, que ja fa dies que el tenia, però mira coses que passen… no l’havia utilitzat. Tornant amb el tren, m’he parat a pensar, en les coses que m’han passat ultimament i podria dir que … Continua llegint →